La postmodernitat obre el camí, segons Vattimo, a la tolerància, a la diversitat. És el pas del pensament fort, metafísic, de les cosmovisiones filosòfiques ben perfilades, de les creences veritables, al pensament dèbil, a una modalitat de nihilisme feble, a un passar despreocupat i, per tant, allunyat de l’acritud existencial. Per a Vattimo, les idees de la postmodernitat i del pensament dèbil estan estretament relacionades amb el desenvolupament de l’escenari multimèdia, amb la presa de posició mediàtica en el nou esquema de valors i relacions.

Donde no hay una cultura filosófica muy desarrollada ni pensamiento crítico la conciencia política se pierde en la tecnicidad. La tendencia a sustituir la filosofía por asignaturas más prácticas y ténicas es una tendencia al suicidio. La tecnología por sí solo no lleva a nada. NO discute la técnica.